Amb "Capriccio", Richard Strauss s'acomiada dels escenaris. I ho fa amb una conversa musical en un acte, amb llibret de Clemens Krauss, a l'entorn de l'essncia de l'pera: la relaci entre msica i paraula.

De nou al costat del llibretista Joseph Gregor, Strauss va tornar a mirar cap al substrat mitolgic de la Grcia clssica, ara a partir de la pluja d'or que xopa Dnae, futura mare de l'heroi Perseu.

La fascinaci per la Grcia clssica havia estat una constant en la cultura germnica des de la segona meitat del segle XVIII. En temps del nacionalsocialisme, l'atracci per l'hellenisme es va perpetuar. "Dafne" n's una bona mostra, amb una escena de metamorfosi senzillament extraordinria.

El posicionament de Richard Strauss davant de la guerra i el militarisme presenta no poques ambivalncies. Fos com fos, el pacifisme fa acte de presncia en una pera com "Dia de pau" ("Friedenstag").

Revestida per la polmica en plena eclosi del nazisme, "La dona silenciosa" va suposar la primera (i malauradament nica) collaboraci entre Richard Strauss i l'escriptor Stefan Zweig, a partir d'una comdia de Ben Jonson, contemporani de Shakespeare.

La mort de Hugo von Hofmannsthal va deixar orfe Richard Strauss d'un dels llibretistes ms genials de la histria de l'pera. "Arabella" marca el final d'aquella extraordinria collaboraci.

Qu li va passar a Helena, esposa de Menelau i raptada per Paris, desprs de la guerra de Troia? Quines van ser les conseqncies d'aquell adulteri? Va seguir fent estralls la bella Helena? Hofmannsthal i Strauss ens ho expliquen en aquesta poc prodigada pera, "Die gyptische Helena".

Collocada exactament a l'equador de la producci de Strauss i amb llibret propi, "Intermezzo" s una comdia burgesa construda sobre el caracterstic cant conversacional del compositor bavars.

Fascinant i voluptuosa, "Die Frau ohne Schatten" --amb llibret de Hofmannsthal-- s una de les obres de gran format de Richard Strauss. I una de les ms difcils d'interpretar i d'escenificar.

En la primera de les incursions de teatre dins del teatre i, novament, amb llibret d'Hugo von Hofmannsthal, "Ariadne auf Naxos" s una veritable capsa de sorpreses, amb un regust deliciosament neoclssic.

Hofmannsthal i Strauss van mirar enrere sense ira, allunyats de la violncia de "Salom" i d'"Elektra" per centrar-se en la Viena del segle XVIII. "El cavaller de la rosa" s una comdia burgesa de regust nostlgic, revestida amb suggerent neoclassicisme i amb un protagonista d'excepci: el pas del temps, personificat en la Mariscala.…

El 1909, Strauss estrenava l'pera que tanca el cicle de la sang. I ho feia amb un hbil llibret d'Hugo von Hofmannsthal sobre la tragdia homnima de Sfocles. Una pera brbara, violenta i salvatge, i que prefigura la gran barbrie europea de les dues guerres mundials.

Pedoflia, necroflia i debat teolgic. Aquestes sn les tres constants de la tercera pera de Richard Strauss i el seu primer xit (i escndol): l'adaptaci operstica del drama "Salom" d'Oscar Wilde, estrenada el 1904.

Encetem un nou cicle, en aquesta temporada d'aniversaris rodons. I el centrem en Richard Strauss (1864-1949). El primer programa repassar l'influx wagneri en les dues primeres peres del compositor bavars, "Guntram" i "Feuersnot".

Amb aquest programa, iniciem els monogrfics dedicats a totes i cadascuna de les peres de Puccini. I comencem amb la primera, "Le villi", de regust innegablement centreeuropeu i amb una histria que la posa en com amb el ballet Giselle d'Adolphe Adam.

Al llarg de la seva llarga carrera, Victria dels ngels va abordar un repertori eclctic als escenaris d'pera i sales de concert. El programa que us presentem ofereix gravacions poc prodigades de la soprano catalana amb autors rarament interpretats per ella.

Durant molts anys, Victria dels ngels va ser l'nica intrpret de l'estat espanyol que va actuar al Festival de Bayreuth. En aquest programa ens fixem en les interpretacions de la soprano barcelonina al servei de les peres de Wagner, Flotow i Mozart.

La soprano barcelonina Victria dels ngels (1923-2005) ha estat una de les cantants lriques ms importants de la segona meitat del segle XX. Aquest quart programa que dediquem a la seva memria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva trajectria com a intrpret d'pera francesa (Gounod, Massenet, Bizet i Debussy).…

La soprano barcelonina Victria dels ngels (1923-2005) ha estat una de les cantants lriques ms importants de la segona meitat del segle XX. Aquest tercer programa que dediquem a la seva memria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva trajectria com a intrpret d'pera italiana (Rossini, Verdi, Puccini i Boito).…

La soprano barcelonina Victria dels ngels (1923-2005) ha estat una de les cantants lriques ms importants de la segona meitat del segle XX. Aquest segon programa que dediquem a la seva memria amb motiu del centenari del naixement repassa la vida personal i el segon tram de la seva vida artstica, amb gravacions realitzades des del 1961 fins al 2000.…

La soprano barcelonina Victria dels ngels (1923-2005) ha estat una de les cantants lriques ms importants de la segona meitat del segle XX. Aquest primer programa que li dediquem a la seva memria amb motiu del centenari del naixement repassa la vida personal i el primer tram de la seva vida artstica, amb gravacions realitzades des del 1942 fins al 1…

Thomas Moser, Ana Ricci, Dietrich Fischer-Dieskau, Barbara Hannigan, Teresa Stratas o Patricia Wise han estat cantants especialistes en el repertori lric del segle XX. Els recordem en aquest programa.

L'pera espanyola existeix des del segle XVIII. I al XX viu un moment de forta eclosi. Ho sentirem, grcies a les veus de Falla, Del Campo, Cristbal Halffter, Garca Abril o Marco, entre d'altres.

L'pera catalana existeix des del segle XVIII. I al XX viu un moment de forta eclosi. Ho sentirem, grcies a les veus de Mann, Pahissa, Montsalvatge, Toldr, Garca Morante, Santos o Garca-Toms, entre d'altres.

Avui repassem alguns dels ttols del segle XX escrits per compositores: obres de Pauline Viardot, Ethel Smyth, Kaija Saariaho i Thea Musgrave.

L'pera del segle XX tamb ha reflectit els mites de la modernitat, grcies a grans obres literries. Avui, centrem l'atenci en el personatge del llibert, de Don Joan, De Don Quixot i d'Armida, grcies a "The Rake's progress" (Stravinski), "Flammen" (Schulhoff), "Don Quichotte" (Massenet) i "Armida" (Dvork).…

L'pera del segle XX ha continuat reflectint alguns dels mites ancestrals i immortals que formen part del nostre substrat hum. Avui, centrem l'atenci en la famlia dels Atrides ("Elektra", de Richard Strauss, i "Clitemnestra", de Pizzetti), la dels successors d'dip ("Antgona", d'Orff), la guerra de Troia i els seus herois ("King Priam", de Tippett, i…

L'pera del segle XX ha seguit reflectint alguns dels mites ancestrals i immortals que formen part del nostre substrat hum. Avui, centrem l'atenci en el mite d'dip amb msics com Stravinski, Josep Soler, Enescu i Carl Orff.

Avui ens fixem en peres poc o mal conegudes de Darius Milhaud ("La mre coupable"), Arnold Schnberg ("Die glckliche Hand"), Sergei Prokfiev ("L'ngel de foc") i Erich Wolfgang Korngold ("Die Kathryn"). Escoles, esttiques i llenguatges diametralment oposats per que comparteixen segle.

Ls alienats de la societat, els marginats, els allunyats del sistema oficial una temtica que ha travessat bona part de la creaci operstica del segle XX amb peres com "Die Gezeinechten" (Schreker), "El nan" (Zemlinsky), "El nas" (Xostakvitx), "Cyrano de Bergerac" (Alfano) i "Sly" (Wolf-Ferrari).

Com ha reflectit l'pera del segle XX la gran literatura de la mateixa centria? Ho sabrem amb una selecci d'peres de Kaija Saariaho, Benjamin Britten, Andr Previn i Luigi Dallapiccola.

Allunyada cada cop ms de les dependncies del Romanticisme pel tractament dels temes en qu es basa, l'pera del segle XX ha abordat la temtica femenina des de perspectives noves, tot i algunes rmores del passat. Avui ho veurem amb fragments de "Turandot" (Puccini), "Lulu" (Berg), "Il segreto di Susanna" (Wolf-Ferrari), "Erwartung" (Schnberg)i "La voi…

Allunyada cada cop ms de les dependncies del Romanticisme pel tractament dels temes en qu es basa, l'pera del segle XX ha abordat la temtica femenina des de perspectives noves, tot i algunes rmores del passat. Avui ho veurem amb fragments de "Rusalka" (Dvork) i les straussianes "Salome" i "Elektra".

Acabem els dos programes que hem dedicat al paper de la guerra i l'antimilitarisme encarnats en peres del segle XX com ara "Il prigioniero" (Dallapiccola), "Friedenstag" (R. Strauss) i "Guerra i pau" (Prokfiev).

Dues guerres mundials, una de civil, la guerra freda, els conflictes al sud-est asitic (Corea i el Vietnam) i les massacres als Balcans han estat contestades amb opcions clarament antibellicistes i antimilitars, reflectides en algunes peres com "Wozzeck" (Berg), "Die Soldaten" (Zimmermann) o "Intolleranza" (Nono).…

En una nova mostra d'pera alladament genials, parlem avui de "Cardillac" (Hindemith), "El nas" (Xostakovitx), "Der Mond" (Orff) i "The Medium" (Menotti).

Els avenos de la psiquiatria i la psicologia modernes han quallat amb prctiques com la psicoanlisi. I l'pera no hi ha estat aliena. Ho podem veure en obres com "Ariane et Barbe Bleue" (Dukas), "El castell de Barbablava" (Bartk), "Die tote Stadt" (Korngold), "The turn of the screw" (Britten) i "La notte di un nevrastenico" (Rota).…

Dediquem el segon programa a les relacions entre l'pera i la poltica de la m de Kurt Weill i "Mahagonny", Viktor Ullmann i "Der Kaiser von Atlantis", Ernst Krenek i "Der Diktator" abans d'acabar amb "Gloriana" de Britten.

Mai com al segle XX l'pera ha reflectit tan b les inquietuds i els esdeveniments histrics del segle, fins i tot amb censura des d'estructures del poder. Ho repassem amb fragments de les peres "Nixon in China" i "The death of Klinghoffer" (Adams), "Lady Macbeth de Mtsensk" (Xostakvitx) i "Semion Kotko" (Prokfiev).…

Indubtablement, l'ombra del compositor angls Benjamin Britten s allargada. I avui ho demostrem amb seleccions de les seves peres de maduresa: "The turn of the screw", "Un somni d'una nit d'estiu", "Curley River" i "Owen Wingrave".

Indubtablement, l'ombra del compositor angls Benjamin Britten s allargada. I avui ho demostrem amb seleccions de les seves primeres peres: "Paul Bunyan", "Peter Grimes", "The rape of Lucretia", "Albert Herring" i "Billy Budd".

Un nou captol dedicat a peres genials, no forosament vinculades a un eix temtic. Repassarem les singularitats de "Der ferne Klang" (Schreker), "La llegenda del Tsar Tsaltan" (Rimski Korsakov), "L'heure espagnole" (Ravel) i "Una tragdia florentina" (Zemlinsky).

L'pera al segle XX ha reflectit sovint les contradiccions entre tica i esttica, artista i home, crisi del subjecte i creativitat. Ho repassem amb fragments de les peres "Palestrina" (Pfitzner), "Mathis der Maler" (Hindemith), "Tosca" (Puccini) i "Jonny spielt auf" (Krenek).

Sens dubte, Leos Jancek (1854-1928) ha estat el compositor txec ms important del segle XX i una de les figures ms destacades de la seva generaci com a msic dedicat especialment a l'pera. "El cas Makropoulos" i "Sobre la casa dels morts" seran les peres a les quals dedicarem aquest segon monogrfic.

Sens dubte, Leos Jancek (1854-1928) ha estat el compositor txec ms important del segle XX i una de les figures ms destacades de la seva generaci com a msic dedicat especialment a l'pera. "Jenufa" i "Katia Kabanov" seran les peres a qu dedicarem aquest primer monogrfic.

Repassem algunes genialitats allades, grcies a fragments d'peres com "Violanta" (Korngold), "L'amor de les tres taronges" (Prokofiev), "Le pauvre Matelot" (Milhaud) o "Il capello di paglia di Firenze" (Rota)

pera i creences religioses no han anat precisament de bracet, per el segle XX ha reflectit algunes de les contradiccions o de les inquietuds religioses d'alguns compositors. Aquest ha estat el cas, per exemple, de Schnberg, Pizzetti, Poulenc, Puccini, Glass o Messiaen.

L'pera s un art d'origen itali i s precisament a Itlia on s'ha desenvolupat i transformat al llarg de quatre segles. Els msics tardoveristes sn els ltims representants de la tradici, que en el cas que ens ocupa encarnen compositors com Montemezzi, Zandonai, Respighi o Wolf-Ferrari, entre d'altres.

L'pera s un art d'origen itali i s precisament a Itlia on s'ha desenvolupat i transformat al llarg de quatre segles. Els msics tardoveristes sn els ltims representants de la tradici, que en el cas que ens ocupa encarnen compositors com Leoncavallo, Cilea, Giordano, Franchetti o Wolf-Ferrari, entre d'altres.…

Qui ho havia de dir, per s, Puccini tamb s un compositor del segle XX. Repassem avui "Madama Butterfly", les tres peres d'"Il Trittico" i "La rondine".